El dilluns passat, dia 27 de setembre, a classe ens vam introduir en el tema de les sensacions.
Aquest em va semblar curiós i vaig decidir buscar per conèixer més sobre el tema.
Ara, us convido a llegir les línies que venen a continuació, de Jesús Mosterín, si us interessa aquest món de les sensacions.
Tots els animals vivim en el mateix món real, en el mateix muntatge d'àtoms, fotons, neutrins, camps gravitatoris i electromagnètics... Però aquest món real no és visible, ni captable, ni experimentable, ni perceptible per cap animal. Cada espècie animal ha evolucionat desenvolupant receptors que capten certs trets del món real, precisament aquells trets, la captació dels quals és rellevant per a la supervivència i reproducció d'aquests animals. I aquests missatges del món real captats pels sentits són transmesos pel sistema nerviós i interpretats en el cervell de la manera més adequada per a la supervivència i reproducció de l'animal. El que capten els receptors o sentits de l'animal són les seves sensacions. La interpretació que aquestes sensacions reben en el cervell constitueix les seves percepcions.
Cada espècie animal capta alguns trets del món real i els percep d’una manera determinada. Aquests trets, així percebuts, constitueixen el món perceptual d'aquesta espècie animal. L'animal no pot percebre més que allò que el seu aparell nerviós-sensorial li permet. En aquest sentit l'aparell nerviós-sensorial determina apriori la forma de totes les percepcions possibles de l'animal. És impossible que l'animal experimenti o percebi el món d'una altra manera que el determinat pel seu propi aparell nerviós-sensorial.
Cada espècie animal capta alguns trets del món real i els percep d’una manera determinada. Aquests trets, així percebuts, constitueixen el món perceptual d'aquesta espècie animal. L'animal no pot percebre més que allò que el seu aparell nerviós-sensorial li permet. En aquest sentit l'aparell nerviós-sensorial determina apriori la forma de totes les percepcions possibles de l'animal. És impossible que l'animal experimenti o percebi el món d'una altra manera que el determinat pel seu propi aparell nerviós-sensorial.
Aquí deixo l’exemple que també s’ha exposat a classe: Durant el dia el Sol inunda la superfície terrestre amb una constant pluja de fotons de diversa freqüència. Nosaltres, els humans, captem els fotons de freqüència corresponent al vermell, veiem el color vermell, però no captem els fotons de freqüència corresponent a l'ultraviolat (encara que topen contra la nostra retina, no ens en donem per informats), no veiem l'ultraviolat. La majoria dels insectes capten l'ultraviolat, però no el vermell. Així, quan el Sol il·lumina un camp de roselles (que objectivament reflecteixen tant el vermell com l'ultraviolat), nosaltres veiem les roselles vermelles, i les abelles les veuen ultraviolades. En el nostre món perceptual les roselles són vermelles. En el món perceptual de les abelles són ultraviolades. En el món real no hi ha colors, sinó sols absorció i reflex de fotons de molt diversa freqüència (o, el que és el mateix, d'ones electromagnètiques de molt diversa longitud d'ona). Això és una cosa que sabem, però que no podem veure ni percebre, perquè cau fora del nostre món perceptual.
Alguns animals no perceben els trets constants de l'entorn, sinó només els canvis. Nosaltres, els humans, per contra, tenim un aparell nerviós - sensorial especialment adaptat a la captació dels trets constants de l'entorn, a percebre un món d'objectes estables. Així, una sèrie de complicats mecanismes del nostre sistema nerviós s'encarrega que percebem els colors com molt més constants del que en realitat arriben als nostres sentits, que percebem les formes i dimensions de les coses com estables, malgrat que la imatge que projecten sobre la nostra retina és enormement canviant.
Us ha semblat interessant?
Fins aviat!
Carla García