__ExPrEsSIoNs fAcIaLs ... Paul EKMAN__

El dimecres a classe vam parlar sobre Paul Ekman i les emocions, aquest tema em va encuriosir,  i a l’entrada d’avui al blog he volgut fer un petit resum de diferents informacions, sobre Paul Ekman i les expressions facials de les emocions,  que he trobat en diverses pàgines web.

Primer però, dir que penso que moltes vegades a l’escola, amb els infants, no es tenen en compte les emocions, no se’n parla, i penso que aquest és un aspecte molt important que s’hauria de treballar amb els nens i les nenes, ja que les emocions són una part molt important de la persona i les expressions de les emocions et transmeten molta informació d’una persona, ja sigui adult o infant.

Paul Ekman és catedràtic de psicologia de la Universitat de Sant Francisco, i un dels

principals experts en com expressem les nostres emocions. Fa més de 40 anys que està estudiant les expressions facials de les diferents cultures de tot el món, intentant demostrar la universalitat de les emocions bàsiques.

Actualment, els resultats dels seus treballs s’utilitzen en múltiples camps, des de la

investigació de la esquizofrènia a la creació de pel·lícules d’animació i la detecció de

mentides.

Ekman va descriure les microexpressions facials. Segons va demostrar poden utilitzar-se per detectar mentides amb cert grau de confiabilitat. També va desenvolupar el Sistema de Codificació Facial d’Accions (Facial Action Coding System – FACS) per tal de classificar totes les expressions del rostre humà que siguin possibles d’imaginar.

Paul Ekman, després de fer diverses investigacions en individus de diferents cultures, va   desenvolupar una llista d’emocions humanes bàsiques:

o   Repugnància

o   Felicitat

o   Ira

o   Por

o   Sorpresa

o   Tristesa

Més tard, als anys 90, va ampliar aquesta llista d’emocions, val a dir que en aquest nou llistat d’emocions positives i negatives, no totes estan codificades en músculs facials:

o   Diversió

o   Content

o   Excitació

o   Culpa

o   Orgull

o   Satisfacció

o   Plaer sensorial

o   Vergonya

o   Ràbia

o   Fàstic

o   Temor

o   Felicitat

o   Sorpresa

o   Tristesa

Aquí us deixo el link de dos vídeos de Paul Ekman sobre les expressions i les microexpressions facials de les emocions:

http://www.dailymotion.com/video/xf6fu8_microexpresiones-faciales-paul-ekma_school

http://www.youtube.com/watch?v=-bY_VVI3Kcc&feature=related

Bon Pont!

Carla García  

^^ Dessensibilització sistemàtica ^^

Ahir dilluns a classe vam acabar parlant sobre l’aprenentatge, i em va cridar l’atenció la tècnica de dessensibilització sistemàtica, ja que no n’havia sentit a parlar.

La dessensibilització sistemàtica és un mètode que es basa en reduir gradualment el vincle entre l’estímul (per exemple, una conill) i la resposta (per exemple, la por) presentant a poc a poc l’estímul i fent que la persona es relaxi.

He trobat un vídeo, que personalment m’ha semblat interessant, on s’explica què és l’aprenentatge, el condicionament clàssic, també t’explica de manera il·lustrativa l’experiment de Watson i Rayner, el de Mary Cover Jones, i també el de Joseph Wolpe que va adoptar el mètode de Mary Cover Jones per tractar l’ansietat amb la teràpia de dessensibilització.

Aquí us deixo el link del vídeo:

http://www.slideshare.net/krmensojo/condicionamiento-clsico

Espero que us sigui d’interès.

Fins aviat!

Carla García

**AmNèSiA**

L’últim dia de classe de Processos Psicològics Bàsics varem veure el documental  “El hombre con 7 segundos de memoria”. Dir que el vaig trobar molt interessant i a la vegada molt impactant, perquè jo a vegades em queixo de que no tinc memòria, però veient aquesta experiència no tinc dret a queixar-me  de la memòria que tinc.

Clive Wearing, l’home amb 7 segons de memòria, és un director d'orquestra britànic nascut al 1938, que a causa d'un herpes simple va patir lesions greus a l’hipocamp, les quals van afectar la seva memòria donant-li, 7 segons de retenció d'aquesta, a més d'haver perdut els records anteriors. Per tant, Clive no solament pateix amnèsia anterograda  sinó que també amnèsia retrograda.

Aquí us deixo una taula amb els tipus d’amnèsia que podem trobar, així us podeu fer una idea de les característiques de l’amnèsia anterograda i retrograda, que pateix Clive.

Tipus	Característiques
·         Amnèsia retrograda	Dificultat per recordar fets que van succeir abans de la malaltia o el trauma cranial que va  ocasionar  l’amnèsia.
·         Amnèsia anterograda	Dificultat per emmagatzemar records que succeeixen després del trauma o de la malaltia que van ocasionar l’amnèsia.
·         Amnèsia global	Dificultat per recordar fets tant anteriors com posteriors a la malaltia o al traumatisme.
·         Amnèsia específica	Dificultat per recordar successos de la via sensorial, per exemple incapacitat de recordar una cançó, però no hi ha dificultat per recordar un fet visual, olfactiu o tàctil.
·         Amnèsia transitòria	La dificultat apareix després del trauma en el crani, i va desapareixen gradualment.
·         Amnèsia progressiva	La pèrdua de memòria va augmentant, com en el cas de les persones amb Alzheimer o altres demències degeneratives.
·        Amnèsia psicògena o amnèsia simulada	Es caracteritza perquè els records recents i llunyans estan alterats però de forma reconeixible, per exemple, un pacient que a vegades no recorda qui és.

Per acabar, també us deixo el nom d’una pel·lícula “Memento”, no sé si algú l’ha vist, jo personalment no, però buscant informació sobre l’amnèsia l’he trobat i m’ha semblat que pot ser interessant. Els temes principals de la pel·lícula són: la naturalesa de la memòria, la identitat, el temps, el record inconnex, la realitat, la manipulació i la venjança.

Aquesta narra  la història de Leonard, un noi que va sofrir un trauma cerebral que li va causar amnèsia anterograda. Leonard és incapaç d'emmagatzemar nous records, no obstant això, posseeix memòria sensorial i recorda com realitzar les accions quotidianes. Per "recordar" els successos de la seva vida crea un sistema usant fotos instantànies per tenir un registre de la gent amb la qual es relaciona, on s'allotja i altres elements bàsics per al desenvolupament de la seva vida. A més de les fotografies, també pren notes i es tatua pistes de l'assassí de la seva esposa, de vegades massa ambigües. Leonard busca venjar-se de l'home que va violar i va assassinar a la seva dona, i que li va provocar la seva malaltia, alhora que se sent culpable per no haver cregut en Sammy, un altre personatge que va patir el seu mateix problema.

Fins aviat!

Carla García Forn