***MOTIVACIÓ INTRÍNSECA I MOTIVACIÓ EXTRÍNSECA***

La motivació és un tema que sempre m’ha interessat i aprofitant que en vam parlar a classe, he trobat oportú fer un mini apunt sobre la motivació intrínseca i la motivació extrínseca. Per tal de poder conèixer una mica més quan es dóna cada una. 

La motivació intrínseca s'evidencia quan l'individu realitza una activitat pel simple plaer de realitzar-la, sense que ningú de manera òbvia, li doni algun incentiu extern. Un exemple d’aquest tipus de motivació seria un hobby (fer un esport).

Aquesta motivació s'ha estudiat intensament pels psicòlegs educatius des dels anys 70, i nombrosos estudis han trobat que està associada amb alts assoliments educatius i gaudi d'estudiants.

Es pensa que els estudiants estan més predisposats a experimentar la motivació intrínseca si ells: 

• Atribueixen els seus resultats educatius als factors interns que poden controlar. Per exemple: La quantitat d'esforç que van invertir, no una habilitat o capacitat determinada.
• Creure que poden ser agents eficaços en l'assoliment de les metes que desitgen aconseguir. Per exemple: Els resultats no són determinats per l'atzar.
• Estan motivats a  fer un coneixement magistral d'un assumpte, en comptes d'un aprenentatge maquinal que pot servir per aprovar.

 

La Motivació extrínseca apareix quan el que atreu no és l'acció que es realitza en si, sinó el que es rep a canvi de l'activitat realitzada. Per exemple: una situació social, diners, menjar.

Tradicionalment, la motivació extrínseca s'ha utilitzat per motivar a empleats:

• Recompenses tangibles tals com a pagaments, promocions o càstigs.
• Recompenses intangibles tals com la lloança o l'elogi en públic.

 

Es pensa que els dos tipus de motivació, tant l’intrínseca com l’extrínseca, són additius, i podrien ser combinats per produir un nivell màxim de motivació. De fet, la motivació extrínseca pot ser útil per iniciar una activitat, però aquesta pot ser després mantinguda mitjançant els motivadors intrínsecs d'aquesta.

En aquesta entrada d’avui al blog, a part de fer un apunt sobre la motivació intnínseca i la motivació extrínseca, vull acabar expressant, en dues línies,  que el documental “Els nens de l’estació Lendingradsky”  que vam veure ahir a classe, va ser molt interessant perquè desconeixia aquesta realitat de Moscou. I dir que em va impactar molt,  és un documental molt dur.

Fins aviat!

Carla García Forn

^^LA QUARTA FORÇA^^

A classe, el passat dilluns dia 25, vam fer una pinzellada per la psicologia transpersonal, i em va cridar l’atenció, per tant he decidit buscar informació. N'he trobat una mica que m’ha semblat interessant per poder mostrar-vos.

Aquí us deixo la informació més rellevant que he trobat, volia posar un vídeo sobre aquesta quarta força, perquè penso que moltes vegades aquest fa l’explicació més entenedora,  però no n’he trobat cap que em fes el pes, si algú n’ha trobat algun que em faci arribar l’enllaç! 

La Psicología Transpersonal es un movimiento que tuvo origen a finales de los años 60, por un grupo de psicólogos y psiquiatras como Stanislav Grof, Anthony Sutich, Miles Vich, Abraham Maslow, entre otros, que consideraron que era necesario investigar y desarrollar una nueva rama de la psicología que estudiase un conjunto de experiencias y fenómenos de la conciencia que hasta la fecha consideraron que la psicología corriente no atendía suficientemente. 

En consecuencia, en 1969, Maslow propuso el término transpersonal para designar esta nueva psicología, que sería, para Maslow, la “Cuarta Fuerza”. La primera era el conductismo, la segunda el psicoanálisis y la tercera la psicología humanista. 

 La psicología transpersonal trata del estudio de los potenciales más elevados de la humanidad y del reconocimiento, comprensión y actualización de los estados de conciencia unitivos, espirituales y trascendentes.

El término transpersonal significa “más allá” o “a través” de lo personal, y se refiere a las experiencias, procesos y eventos que trascienden nuestra limitada sensación habitual de identidad y nos permiten experimentar una realidad mayor y mas significativa. 

 A través de una metodología empírica esta área de la psicología ha ido aproximando el diálogo entre la práctica psicológica y ciertos principios de las tradiciones espirituales.

Estudia e investiga las interacciones (procesos, eventos y experiencias) de la psique con nuestro sentido de la identidad, y establece métodos y aplicaciones terapéuticas para transcender el ego y sanar posibles traumas psicológicos que nos limitan de forma inconsciente.

La psicología transpersonal considera temas como:

• Las experiencias cumbres (según Abraham Maslow  son estados de interconexión y unificación espiritual).
• Experiencias místicas.
• Trances sistémicos.
• Experiencias metafísicas de vida.

Si bien los caminos que se pueden tomar a partir de esta síntesis son varios dependiendo de las concepciones psicológicas y espirituales que se integren, el objetivo principal de la psicología transpersonal sería que los seres humanos trasciendan el sentido de sí mismos, para lograr identificarse con una conciencia mayor.

El psicólogo estadounidense Ken Wilber distingue tres niveles en el desarrollo de esta conciencia:

• El nivel prepersonal: es el momento de desarrollo en que los seres humanos aún no tienen conciencia de su mente (bebés pequeños, que todavía no tienen una teoría de la mente).
• El nivel personal: que se alcanza cuando el niño toma conciencia de que es una persona que piensa, diferente a otros.
• El nivel transpersonal: el nivel que se alcanza por medio del desarrollo espiritual, y que consiste en trascender la identificación con el cuerpo y la mente, para alcanzar un nivel de conciencia mayor. 

 Fins demà! 



Carla García Forn

---CURIOSITATS: Randy Gardner---

Ahir a classe quan parlàvem de la base de la Piràmide de Maslow, és a dir, de les necessitats fisiològiques (respirar, mantenir la temperatura corporal, menjar, veure, dormir...) ens vam aturar amb el dormir, va sorgir la pregunta “Quants dies podem estar sense dormir?”

Aquest tema em cridar l’atenció, em sembla curiós i he decidit  buscar una mica per Internet, a veure què trobava sobre el tema. 

Aquí us deixo algunes coses de les que he trobat, haig de dir que el que m’ha impactat molt és quan parla de Insomnio Familiar Fatal, no sabia que això podia passar, ni tant sols sabia què era (al final del text, si el llegiu, sabreu què és això de l'Insomni Familiar Fatal): 

El único caso documentado sobre un hombre que se mantuvo en la vigilia por más tiempo fue el de Randy Gardner.

Gardner, a los 17 años, en 1965, permaneció despierto 11 días sólo por diversión, y sin usar drogas estimulantes.

Así describe el neurólogo David Linden su caso:

Anunciate aquí“Durante este período, Gardner al principio se fue poniendo de mal humor, sus gestos se fueron haciendo más torpes y su estado de ánimo era más irritable. A medida que el tiempo avanzaba, empezó a tener delirios (decía que era un famoso jugador profesional de fútbol americano), luego tuvo alucinaciones visuales (vio un camino que cruzaba un bosque que se extendía justo donde terminaba su dormitorio), paranoias y una ausencia completa de concentración mental. De forma sorprendente, después de quince horas de sueño, casi todos estos síntomas se mitigaron. Aquel incidente al parecer no dejó en Gardner ninguna lesión física, cognitiva o emocional duradera.”

El tiempo máximo que una persona puede mantenerse sin dormir no se conoce con exactitud. Y, aunque no hay bibliografía científica de humanos que hayan muerto por privación total de sueño, hay indicios de este tipo de muerte en los experimentos que los nazis llevaron a cabo en los campos de exterminio durante la Segunda Guerra Mundial, así como informes de ejecuciones en la China del siglo XIX en la que se aplicó.

Estos documentos sugieren que la muerte llega a las 3 o 4 semanas de privación de sueño.

Experimentos realizados con ratas demuestras que la privación total del sueño les causaba también la muerte en 3 o 4 semanas. Si bien se desconocía la causa exacta de la muerte, los animales padecían lesiones en la piel y su sistema inmunitario empezó a fallarles de manera gradual.

Esta citación hacía que al final el cuerpo del animal fuera colonizado por bacterias que en otras circunstancias hubieran sido benignas y que por regla general sólo se hallaban presentes en el tracto digestivo.

A este respecto, también existe una enfermedad sumamente rara (sólo se ha hallado en algunas familias), llamada Insomnio Familiar Fatal (IFF). Este trastorno genético se presenta entre los 50 y 60 años, de un día para otro, y los síntomas son que la persona no puede dormir. Aunque el paciente intente en vano conciliar el sueño, sólo logra un estado de letargo que no le permite el descanso. Después de ocho meses, la fase final del insomnio lleva a un coma profundo y sin retorno. Actualmente no existe tratamiento ni cura para esta enfermedad.

En general dir que aquest article m’ha impactat força.

Fins aviat!

I recorda que has de.... DORMIR!!!

Carla García Forn

***La PiRàMiDe dE MaSlOw***

Avui us deixo un petit apunt sobre la Piràmide de Maslow, ja que en vam  parlar a classe i em va semblar interessant.

La motivació està molt lligada als instints bàsics que garanteixen la supervivència. De forma més o menys directa, tot el que mou una persona té alguna cosa a veure amb el fet de garantir els recursos per a l'alimentació, la procreació i la integritat pròpies. En canvi, l'objecte dels desigs transcendeix les necessitats físiques, la part més animal de l'ésser humà.

Abraham Maslow va elaborar la seva teoria sobre la motivació humana que va plasmar en una figura, la Piràmide de Maslow. Hi va jerarquitzar les fonts de motivació de les persones: va situar com a prioritat principal satisfer les necessitats bàsiques de l'organisme, que una vegada cobertes donarien lloc a la motivació per la protecció i la seguretat i, amb posterioritat, a la necessitat de l'amor i la pertinença a un grup. A continuació es trobaria l'interès per la valoració social i, en darrer lloc, quedaria la motivació per sentir-se plenament autorealitzat. Aquestes motivacions bàsiques podrien explicar la major part de les conductes diàries d'una persona que, en una societat en què no falten els recursos bàsics, se centren sobretot en la seguretat que poden aportar uns ingressos estables, conservar i fomentar les relacions socials per a cobrir les necessitats d'afecte, pertinença a un grup o família i, per acabar, la motivació per sentir-se valorat pels altres i sentir-se d'acord amb tot això.

Aquí us deixo el link d’un vídeo molt il·lustratiu, realitzat per sis alumnes, t’explica la piràmide de Maslow mitjançant imatges. 

http://www.youtube.com/watch?v=NyRG7WJL2sI&feature=related  

 Fins aviat!

Carla García