dimarts, 30 de novembre del 2010

^^ Dessensibilització sistemàtica ^^


Ahir dilluns a classe vam acabar parlant sobre l’aprenentatge, i em va cridar l’atenció la tècnica de dessensibilització sistemàtica, ja que no n’havia sentit a parlar.

La dessensibilització sistemàtica és un mètode que es basa en reduir gradualment el vincle entre l’estímul (per exemple, una conill) i la resposta (per exemple, la por) presentant a poc a poc l’estímul i fent que la persona es relaxi.

He trobat un vídeo, que personalment m’ha semblat interessant, on s’explica què és l’aprenentatge, el condicionament clàssic, també t’explica de manera il·lustrativa l’experiment de Watson i Rayner, el de Mary Cover Jones, i també el de Joseph Wolpe que va adoptar el mètode de Mary Cover Jones per tractar l’ansietat amb la teràpia de dessensibilització.

Aquí us deixo el link del vídeo:



Espero que us sigui d’interès.

Fins aviat!

Carla García

dijous, 25 de novembre del 2010

**AmNèSiA**



L’últim dia de classe de Processos Psicològics Bàsics varem veure el documental  El hombre con 7 segundos de memoria”. Dir que el vaig trobar molt interessant i a la vegada molt impactant, perquè jo a vegades em queixo de que no tinc memòria, però veient aquesta experiència no tinc dret a queixar-me  de la memòria que tinc.

Clive Wearing, l’home amb 7 segons de memòria, és un director d'orquestra britànic nascut al 1938, que a causa d'un herpes simple va patir lesions greus a l’hipocamp, les quals van afectar la seva memòria donant-li, 7 segons de retenció d'aquesta, a més d'haver perdut els records anteriors. Per tant, Clive no solament pateix amnèsia anterograda  sinó que també amnèsia retrograda.

Aquí us deixo una taula amb els tipus d’amnèsia que podem trobar, així us podeu fer una idea de les característiques de l’amnèsia anterograda i retrograda, que pateix Clive.


Tipus
Característiques
·         Amnèsia retrograda
Dificultat per recordar fets que van succeir abans de la malaltia o el trauma cranial que va  ocasionar  l’amnèsia.
·         Amnèsia anterograda
Dificultat per emmagatzemar records que succeeixen després del trauma o de la malaltia que van ocasionar l’amnèsia.
·         Amnèsia global
Dificultat per recordar fets tant anteriors com posteriors a la malaltia o al traumatisme.
·         Amnèsia específica
Dificultat per recordar successos de la via sensorial, per exemple incapacitat de recordar una cançó, però no hi ha dificultat per recordar un fet visual, olfactiu o tàctil.
·         Amnèsia transitòria
La dificultat apareix després del trauma en el crani, i va desapareixen gradualment.
·         Amnèsia progressiva
La pèrdua de memòria va augmentant, com en el cas de les persones amb Alzheimer o altres demències degeneratives.
·        Amnèsia psicògena o amnèsia simulada
Es caracteritza perquè els records recents i llunyans estan alterats però de forma reconeixible, per exemple, un pacient que a vegades no recorda qui és.


Per acabar, també us deixo el nom d’una pel·lícula “Memento”, no sé si algú l’ha vist, jo personalment no, però buscant informació sobre l’amnèsia l’he trobat i m’ha semblat que pot ser interessant. Els temes principals de la pel·lícula són: la naturalesa de la memòria, la identitat, el temps, el record inconnex, la realitat, la manipulació i la venjança.

Aquesta narra  la història de Leonard, un noi que va sofrir un trauma cerebral que li va causar amnèsia anterograda. Leonard és incapaç d'emmagatzemar nous records, no obstant això, posseeix memòria sensorial i recorda com realitzar les accions quotidianes. Per "recordar" els successos de la seva vida crea un sistema usant fotos instantànies per tenir un registre de la gent amb la qual es relaciona, on s'allotja i altres elements bàsics per al desenvolupament de la seva vida. A més de les fotografies, també pren notes i es tatua pistes de l'assassí de la seva esposa, de vegades massa ambigües. Leonard busca venjar-se de l'home que va violar i va assassinar a la seva dona, i que li va provocar la seva malaltia, alhora que se sent culpable per no haver cregut en Sammy, un altre personatge que va patir el seu mateix problema.

Fins aviat!
Carla García Forn

dissabte, 20 de novembre del 2010

PSICOLOGIA POSITIVISTA__Martin Seligman



“Nadie lo sabe a ciencia cierta, aunque yo tengo mi hipótesis. Creo que influyen varios factores. Uno es que la gente tiende a tomar atajos para conseguir el placer: las drogas, el sexo sin amor, la televisión, las compras. Y no soy tan moralista como para sugerir que la gente no haga estas cosas, pero si alguien basa su vida exclusivamente en atajos y descuida los otros aspectos de su vida, como el desarrollo personal o el sentido que da a la vida, acabará sacrificando su felicidad a largo plazo. El problema es que cuando más rica es una sociedad, más atajos existen. En realidad mi propuesta sobre cómo se alcanza la felicidad se aplica a tres niveles que llamo: la vida placentera, la vida buena y la vida con sentido”.                                                                                                     
Martin Seligman

Després d’aquest fragment de Martin Seligman, i aprofitant que l’últim dia de classe vam estar parlant sobre la psicologia positivista he volgut fer un apunt sobre el tema. Penso que aquesta psicologia és interessant i per aquest motiu n’he volgut buscar més informació. 

La psicología positiva estudia las bases del bienestar psicológico y de la felicidad así como de las fortalezas y virtudes humanas. Tradicionalmente la ciencia psicológica ha dedicado mucho esfuerzo a estudiar los aspectos negativos y patológicos del ser humano: ansiedad, estrés, depresióndejando de lado a menudo el estudio de aspectos más positivos como, por ejemplo, la creatividad, la inteligencia emocional, el humor, la sabiduría, la felicidad, la resilienciaEl impulso definitivo para la creación de la psicología positiva fue dado por el Prof. Martin Seligman.
A finales de los años 1990, Martin Seligman, tras destacar la necesidad de investigar de forma decidida los aspectos saludables del ser humano, propuso la creación de la psicología positiva como corriente específica dentro de la psicología, y contó para ello con investigadores de gran renombre como Mihaly Csikszentmihalyi.
Se pueden encontrar antecedentes de la psicología positiva en filósofos como Aristóteles, que dedicó parte de sus escritos a la eudaimonia (término griego: felicidad), pero también en psicólogos como Abraham Maslow o Carl Rogers, pertenecientes a la corriente llamada psicología humanista. Una de las características definitorias de la psicología positiva respecto a sus antecedentes históricos radica en que dentro de sus principios se establece que se enmarcará dentro del método científico. De esta forma, los hallazgos obtenidos así como las aplicaciones tendrán la garantía de haber sido validadas científicamente.
Estudios recientes han mostrado, por ejemplo, que la influencia de los ingresos económicos sobre la felicidad sólo es relevante hasta cubrir las necesidades básicas. A partir de un determinado nivel, mayores niveles de ingresos parecen no aportar mayores niveles de felicidad. Por el contrario, la cantidad y calidad de relaciones interpersonales aparece como el factor que más a menudo aparece asociado a un mayor nivel de bienestar psicológico percibido. Otros factores como el optimismo, la autoestima y la gratitud, o rasgos básicos de personalidad como la extraversión y la estabilidad emocional, también aparecen relacionados con mayores niveles de felicidad.

També us deixo un link, realitzat per una alumna de 4t de comunicació social, sobre la psicologia positivista des del punt de vista de Seligman. 


Bon cap de setmana!
Carla García

dimarts, 16 de novembre del 2010

*** LeS FaSeS dEl SoN***




El son, dormir, somiar... per mi és molt interessant, ja que són curioses les coses que fem i que passen per dins del nostre cervell quan estem dormint.

A l’entrada d’avui al blog,  us deixo un vídeo on s’explica de manera molt clara i breu les fases del son. Com que ahir a classe  vam estar-ne parlant he trobat interessant buscar-ne infromació  i he trobat aquest vídeo on les explica:
 

Espero que sigui d'interès per vosaltres també.


Fins aviat!
Carla García 

dijous, 11 de novembre del 2010

__TESTIMONI REAL : SORTIR DE L’HEROÏNA ___



Quan a classe parlàvem sobre les substàncies que alteren els estats de consciència, quan vam mirar el vídeo “heroïna, la última generación”,  i quan a la última classe vam seguir parlant sobre les drogues, em va venir al cap un programa de televisió de Telecinco, Mujeres y hombres  y viceversa (potser alguns de vosaltres el coneixeu, el mireu o potser no).
En aquest programa, un dia,  un noi, en Chema, va explicar el seu testimoni, va explicar que quan ell era petit el seu pare, Emilio, estava enganxat a les drogues, explica que prenia de tot, però se’n va sortir,  va aconseguir desenganxar-se d’aquesta addicció. Ell també explica que podria haver caigut, com el seu pare, en mans de les drogues però per sort, mai s’ha volgut apropar a cap tipus de substància. 

Aquí us deixo els vídeos, és un testimoni real, per mi personalment molt emotiu i per això els volia compartir amb vosaltres.
El primer vídeo, és de tot el programa, i del minut 44 al 73 es veu l’actuació de Mägo de Oz, on pertany el pare d’en Chema, el testimoni del fill, quan explica què va viure de petit, quan el seu pare era drogoaddicta, i també el seu pare explica la seva vivència.
 I el segon vídeo, és  breu, només es veu el tros que el pare del noi, va al programa, amb el grup Mägo de Oz i explica les seves vivències. 

Us haig de dir que si no mireu el programa us pot sembla molt avorrit esperar fins el minut 44, deixeu que avanci fins aquest minut, però en el minut 44 fins el 73, mireu-lo, és una mica llarg però val molt la pena. 

(Del minut 44 al 73)

(breu resum: testimoni pare d’en Chema) 


Fins aviat!
Carla García Forn