Amb l’entrada d’avui al blog he volgut aprofundir més sobre el tema del terror nocturn, ja que en vam parlar a classe i em va cridar l’atenció.
A més a més d’informació sobre què és el terror nocturn i com controlar-lo, també us deixo les diferències entre malson i terror nocturn, ja que semblen coses aparentment iguals i no ho són.
Els terrors nocturns
Els terrors nocturns tenen una alta incidència en la població infantil. Durant l'episodi és habitual que el nen s'assegui bruscament al llit i comenci a cridar i plorar amb una expressió facial de terror i signes d'intensa ansietat.
Els infants no solen despertar-se fàcilment malgrat els esforços d'altres persones que tracten de treure’ls del trànsit desagradable. Si finalment s'aconsegueix, el nen es mostra confús, desorientat durant uns minuts i amb una certa sensació de temor. No hi ha record del somni i si no s'ha despertat totalment torna a dormir immediatament sense record del succeït al dia següent.
Normalment s'inicia en nens d'edats compreses entre 4 i 12 anys, remetent espontàniament durant l'adolescència. Els terrors nocturns solen aparèixer en les fases 3 i 4 del son no REM, normalment en la primera meitat de la nit.
Controlar els terrors nocturns
Els terrors nocturns normalment desapareixen amb el temps i no solen requerir tractament farmacològic, excepte en aquells casos que per la seva freqüència o intensitat constitueixin un problema per al nen.
En els casos lleus, que són la majoria, els pares han d'adoptar una actitud tranquil·la, durant els episodis simplement han de vigilar que el nen no caigui o pateixi qualsevol dany físic derivat de la seva incorporació del llit i el seu estat. No es recomana parlar-li o despertar-lo mentre es produeix l'episodi. Però, si que cal esperar que l'episodi segueixi el seu curs natural però sota la nostra vigilància.
A més a més és necessari valorar la conducta del nen durant la vigília, és a dir, considerar si hi ha problemes a l'escola o en algun altre àmbit que puguin estar influint en el mateix. Si es confirmés l'existència d'aquests factors externs, també s'hauria d'actuar sobre ells per tal de solucionar el problema.
Diferències entre Malson i Terror Nocturn
MALSON | TERROR NOCTURN |
Normalment el nen es desperta durant l'episodi i recorda el contingut del somni. | Tot i que pot incorporar-se del llit i fins i tot plorar o cridar, resulta molt difícil despertar-lo. No recordarà res. |
Els continguts del somni recordats són molt elaborats. | Continguts inexistents o molt pobres de l'episodi. |
Durant els episodis no solen aparèixer moviments ni vocalitzacions ja que no hi ha to muscular. En el cas que aparegui alguna paraula o crit pot indicar el final del malson. | Poden aparèixer verbalitzacions i/o vocalitzacions per la presència de to muscular. |
Al despertar: sensació de por i ansietat associades al record de les imatges oníriques. | S'experimenta una intensa ansietat amb gran activació autònoma. |
Apareixen en la fase de son REM. | Apareixen en la fase No REM. |
Solen donar-se en la segona meitat de la nit. | Es donen a la primera meitat de la nit. |
Inici entre els 3 i 6 anys. | Inici entre els 4 i 12 anys. |
Solen remetre a mesura que el nen es fa gran. | Solen desaparèixer amb el temps i normalment no necessiten tractament farmacològic. |
Si us interessa aquest tema sobre els terrors nocturns entreu en aquesta pàgina web i hi trobareu un article de la Rosa Jové “Terrors nocturns: més enllà dels malsons” que personalment m’ha semblat interessant i us recomano que hi feu un cop d’ull, és curtet, fàcil de llegir i entenedor!
Fins aviat!
Carla García Forn
Un apunt fantàstic per diferenciar malsons de terrors nocturns, Carla! Clar i concís.
ResponEliminamolt interessant!!!!!!
ResponEliminasembla mentida el que ens passa durant els estadis del son
Jo mateixa he tingut malsons durant la meva infància. Recordo que quan em despertava enmig d'un somni,sentia por i tenia els ulls oberts com unes taronges per observar que a la meva habitació no hi hagués cap personatge extrany.
ResponEliminaAixí doncs, és interessant aquest apunt per tal d'explicar els nens i nenes que tots hem tingut malsons i que aquests no són reals. Així doncs, hem d'intentar relativitzar les pors dels nens davant els malsons.
Ens veiem a classe, Carla!