LES PORTES DE LA PERCEPCIÓ --A.L. Huxley --

A classe vam parlar de Huxley i com que em va cridar l’atenció he decidit buscar-ne informació. 

Llegint la biografia d’ Aldous Leonard Huxley m’he assabentat que aquest autor  va patir una malaltia queratitis punctata i això va danyar la seva vista seriosament. Ell era autor i mitjançant les seves novel·les i assajos, va exercir com a crític dels rols socials, les normes i els ideals. Es va interessar, així mateix, pels temes espirituals, com la parapsicologia i la filosofia mística, sobre les quals va escriure varis llibres. Al final de la seva vida Huxley era considerat com un líder del pensament modern.

 “Les Portes de la Percepció” és un assaig escrit per Aldous Huxley l’any 1954.

En ell, descriu les seves experiències al·lucinògenes producte de la ingestió de mescalina. El títol prové d'una cita de William Blake: "Si les portes de la percepció anessin obertes l'home percebria totes les coses tal com són, infinites".

Basat en aquesta cita, Huxley assumeix que el cervell humà filtra la realitat per no deixar passar totes les impressions i imatges, les quals serien impossibles de processar. D'acord amb aquesta visió, les drogues poden reduir aquest filtre, o obrir aquestes portes de la percepció, com ell ho expressa metafòricament.

Per verificar aquesta teoria, Huxley pren mescalina i escriu els seus pensaments i sentiments. El que nota és que els objectes quotidians perden la seva funcionalitat i de sobte existeixen "com a tals". Espai i temps es tornen irrellevants i la percepció sembla fer-se major, colpidora i de vegades fins a ofensiva perquè l'individu és incapaç de fer front a l'enorme quantitat d'impressions. 

Des de la porta em vaig dirigir a una espècie de pèrgola coberta en part per un roser trepador i en part per llistons d'una polzada d'ample, amb mitja polzada d'espai entre ells. Brillava el sol i les ombres dels llistons formaven un dibuix de zebra en el pis i en el seient i el respatller de la cadira de jardí que es trobava al fons de la pèrgola. Aquesta cadira... L'oblidaré alguna vegada? Allí on les ombres queien sobre la lona de la tapisseria, les franges d'un añíl alhora profund i brillant alternaven amb altres d'una incandescència tan intensa que era dificil creure que no estiguessin fetes de foc blau. Durant un lapse que va semblar immensament llarg, vaig mirar sense saber, fins i tot sense desitjar saber, la qual cosa tenia davant. En qualsevol altre moment hi hagués vist una cadira amb alternades franges de llum i d'ombra. Avui, el precepte s'havia empassat al concepte. Jo estava tan completament absorbit pel mirar, tan fulminat pel que realment veia, que no podia adonar-me de cap altra cosa. Mobles de jardí, llistons, llum solar, ombres... Totes aquestes coses no eren mes que noms i nocions, meres verbalizaciones, per a propòsits utilitaris i científics, després del succés.

Aldous Huxley, Les portes de la percepció.

Dir que el que també m’ha cridat l’atenció de la seva biografia ha sigut que quan s’estava apunt de morir, incapaç de pronunciar una paraula li va demanar, per escrit, a la seva esposa 100 µg de LSD intramuscular. Aldous Huxley deia:  un moment tan important com la mort mai ha de ser afrontat sota l'estupor proporcionat pels sedants, sinó sota la claredat dels psicodèlics.

Imatge fractal aproximada a les experiències amb mescalina experimentades per Aldous Huxley en Les portes de la percepció

Fins aviat!

Carla García