**L'aSsErTiViTaT**

A classe vam parlar sobre l’assertivitat i avui he decidit cercar informació sobre el tema ja que em va semblar molt interessant.

Per qui no sàpiga què és l’assertivitat llegiu aquestes línies hi ho descobrire-ho! 

L’assertivitat és la capacitat d’autoafirmar els propis drets, sense deixar-se manipular i sense manipular els altres. És l’habilitat social que permet expressar les emocions, pensaments, sentiments i decisions de la manera més respectuosa per a la identitat de la persona i per a la dels altres. 

Aquí us deixo tècniques de l’assertivitat

L'assertivitat es pot assolir per diferents tècniques, que molt sovint es barregen en la comunicació interpersonal per tal d'aconseguir els objectius plantejats.

El disc ratllat. Com el seu nom indica consisteix a parlar com un disc ratllat, repetint una i altra vegada allò que hom vol dir. Per exemple, la persona assertiva es limita a repetir davant el ventall de propostes que li presenta un venedor a "porta freda" que allò que li ofereix "no m'interessa". En altres casos la frase assertiva consisteix a dir "entenc el que em dius, però ....". L'objectiu final és que la persona manipuladora es convenci què no aconseguirà el seu propòsit. És una tècnica bàsica de comunicació assertiva fonamentada en la tenacitat. Pot semblar una forma molt mecànica de comunicar-se, però és efectiva en situacions que hi ha tensió i quan hom vol mantenir-se ferm.

Compromís viable i autorevelació. Aquesta tècnica pretén aconseguir que les dues persones obtinguin part del que volen i arribin a un compromís viable partint de l'autorevelació, és a dir, de proporcionar informació del que hom sent i pensa amb la fita de facilitar el diàleg. L'única limitació pràctica per arribar a un compromís és el respecte als propis valors. Quan hom creu que la seva opinió o actitud és correcta, cedir i arribar a un compromís viable no és un acte d'assertivitat sinó d'abandonament del propis objectius.

Asserció negativa. Té com objectiu enfrontar els propis errors quan s'han comés i les crítiques que aquests generen. Es tracta d'anar més enllà que la fórmula o l'hàbit de dir "ho sento" o "perdona" i emprar frases del tipus: "no hauria d'haver fet això, ha estat una falta de consideració per la mer part", "em sap greu haver ...", "té tota la raó i de veritat que ho sento. Sense adornar-me m'he distret i no he entès ..."

El banc de boira. És una tècnica que s'utilitza quan algú fa una crítica que intenta manipular. En aquest cas, la persona assertiva no està d'acord amb la crítica i no vol demostrar que el que pensa és el més correcte. El banc de boira funciona bé perquè fa tres accions importants: redueix el sentiment d'angoixa o de culpa que es produeix quan una persona és criticada; redueix la quantitat de crítiques perquè la persona que les fa s'adona que no són gens efectives; i redueix el conflicte perquè no es produeix un enfrontament car la persona assertiva no pretén demostrar que l'altre s'equivoca. Aquesta tècnica empra els arguments de la persona que critica, però sense que intervingui un sentiment de confrontació, perquè s'utilitzen frases del tipus: "és possible", "potser tens raó", "segur que a tu t'ho sembla", "segur que a tu et fa aquesta sensació"...

Interrogació negativa. Tècnica pensada per a fer front als judicis que fan els altres d'un mateix mitjançant obligar a la persona critica a explicar la seva opinió, i deixar clar que no serà acceptada perquè sí. 

Davant les afirmacions de l'altra persona, la persona assertiva respon preguntant: "que té de dolent, de rar, d'estúpid, de ..."

Aquí us deixo el link d’un vídeos sobre els drets assertius dels que vam parlar a classe.

http://www.youtube.com/watch?v=e4ENrkKCAZk&feature=related

Espero que us hagi sigut d’interès! 

Bones festes!

Carla García